Bon àlbum. No massa impressionant. Això sí la guitarra completament brutal. La cançó que més m'ha agradat és justament una de les que te pitjor nota, "Orchid".

Entenc completament com aquest àlbum va marcar un abans i un després en el món de la música. Cançons super potents, solos que enamoren i captiven, universos lírics i sonors...
És la màxima expressió de la perfecció musical.

És un dels àlbums preferits del meu pare i va ser amb aquest àlbum que em va descobrir el grup. Te cançons molt memorables que li donen a "The wall" el prestigi que te, tot i així n'hi ha d'altres que a gust personal passen sense pena ni glòria.

Tenia les expectatives molt altes pel disc amb la cançó més mítica del grup. La veritat una mica decebut, l'estil no ressona massa en mi.
També perd mèrit pel fet que "creep" no sigui original seva.

Brutal, cada cançó una experiència. Esta competint amb "OK computer" per millor album de radiohead encara que personalment crec que per poc aquest queda segon. Tot i així aquest guanya el premi de millor cançó amb "Jigsaw falling in to place"
Crec que també deu ser un album que guanya quan més l'escoltes.

Sense paraules, per mi el millor disc d'unes de les millors bandes de la història. Cada cançó un univers.

Molts clàssics d'època i melodies super immersives.

Super consistent, cada cançó una obta mestra.
La única cosa dolenta que puc dir d'haver escoltat Toxicity per iniciar-me al metal és que tot sembla un downgrade a partir d'aquí.

Un dels clàssics de la música catalana. Tinc una molt forta connexió amb aquest àlbum.
És aquella connexió que només pots tenir amb un àlbum que t'ha marcat desde petit.
Brutal

Crec que qualsevol cançó d'aquest àlbum em pot fer plorar

Cap grup m'ha marcat com ho fa manel. La màxima expressió de la nostàlgia aquella que et porta al viatge en cotxe de quan eres petit.
10 milles per veure una bona armadura m'ha fet la persona que sóc.